Catalunya

Catalunya

Posts 1-2 of 2
  • Dr. Jaume Cañellas Galindo
    Dr. Jaume Cañellas Galindo    Group moderator
    The company name is only visible to registered members.
    Israel puede responder de manera "desproporcionada" = OTRA VEZ SIN RESPETAR LOS DERECHOS HUMANOS !
    La postura del gabinete, desde el primer momento, fue que si los residentes del sur de Israel eran objeto de fuego enemigo, nuestra respuesta sería, naturalmente, desproporcionada

    Ehud Olmert, primer ministro de Israel

    El primer ministro de Israel, Ehud Olmert, dijo este domingo que el ejército de su país puede responder de manera "desproporcionada" si las milicias palestinas insisten en lanzar cohetes contra las comunidades del sur israelí a pesar del alto el fuego en la Franja de Gaza.

    Olmert realizó su reunión dominical con el Consejo de Ministros horas después de que en la madrugada del domingo al menos otros dos cohetes cayeran en el sur de Israel procedentes de la Franja de Gaza, según informaron fuentes policiales.

    "La postura del gabinete, desde el primer momento, fue que si los residentes del sur de Israel eran objeto de fuego enemigo, nuestra respuesta sería, naturalmente, desproporcionada", manifestó Olmert.

    Hasta el momento, ningún vocero del movimiento militante palestino Hamas, que controla la Franja de Gaza, ha reaccionado a las declaraciones de Olmert.

    Hace dos semanas Israel y Hamas declararon, de manera no coordinada, un cese el fuego, que -según corresponsales de la BBC- parece cada vez más frágil.


    "Doble moral"


    El jefe de gobierno ya dio instrucciones al ejército para preparar una respuesta israelí "dónde, cómo y según convenga".


    El ejército israelí recibió instrucciones para responder al lanzamiento de misiles.
    La corresponsal de la BBC en Jerusalén Bethany Bell informa que Israel prometió actuar de acuerdo con nuevas reglas para asegurar que el país no se vea arrastrado a lo que denominó "un eterno ojo por ojo".

    Entretanto, calificó de "doble moral" la investigación que lleva a cabo la Audiencia Nacional de España a siete militares israelíes, entre ellos el ex ministro de Defensa Benjamin Ben-Eliezer.

    "Los oficiales israelíes que han cumplido con sus tareas para defender a los ciudadanos israelíes, y que ahora son objeto de persecuciones según pactos internacionales y acciones maliciosas, estarán completamente protegidos por el gobierno de Israel", manifestó.

    Según sus palabras, "procedimientos legales como el de Madrid son expresión de la doble moral de algunos elementos que han dado la espalda durante años a los ataques continuados sobre el Estado de Israel", concluyó.

    La Audiencia Nacional española admitió a trámite una querella contra militares israelíes por un bombardeo en una localidad de la Franja de Gaza el 22 de julio de 2002 en el que murieron 15 personas, 14 de ellas civiles.

    Las tres semanas de ofensiva Israelí en Gaza ocasionaron unas 1.300 muertes de palestinos. Trece ciudadanos israelíes palestinos fallecieron, tres de ellos civiles.

    Fuente: Redacción BBC Mundo / Domingo, 1 de febrero de 2009.
    • 01 Feb 2009, 4:32 pm
  • Màrius Avellaneda i Roca
    Màrius Avellaneda i Roca
    The company name is only visible to registered members.
    Re: Israel puede responder de manera "desproporcionada" = OTRA VEZ SIN RESPETAR LOS DERECHOS HUMANOS !
    Venbolgut amic, voldria que en donesiu el vostre parer sobre aquesta carta oberta a Na Pilar Rahola....

    En agraïment i solidaritat amb Na Pilar Rahola i cinc companys mes


    Benvolguda Na Pilar Rahola:

    Primer solidaritzar-me amb vostè, (així com amb els companys Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Lluís Bassat, Miquel Sellarès i Jaume Renyer), per els atacs rebuts per part d’aquestos que “Diuen que es van manifestar a favor de la pau, però es van escoltar crits de guerra. Diuen que es van manifestar a favor de la solidaritat, però en la manifestació es van repartir revistes (Aturem-lo) on sis ciutadans catalans [...]eren assenyalats amb la diana de la maldat i la sospita. [...].” Si, ells ..., “diuen que es van manifestar a favor de Palestina, i solament escoltem el soroll atronador de l'odi contra Israel. De tolerància, gens. De solidaritat, amb l'ull seg. I de llibertat, només el crit, usat per a imposar el pensament únic, i silenciar les boques dissidents.”

    Si, senyora Pilar Rahola, (tot i que no estigui d’acord ham els seus plantejaments i actituds (causi nuls d’altra part), en vers l’independecia de Catalunya, jo em solidaritzo amb vostè i els altres companys assenyalats en la manifestació passada, més com vostè diu.., “No cauré en el parany, i intentaré considerar-los solament intolerants, incapaços d'assumir dues actituds fonamentals de la cultura de la llibertat: el dret a la dissidència i el dret a no ser sospitós per exercir-la”. Encara més diria jo, (i que com vostè reflexiona molt ve), perquè molts de nosaltres “...els quals tenim opinions més complexes sobre el trencaclosques d'Orient Pròxim som trillats de genocidis, còmplices de la matança, i altres bajanades a l'ús?. Dons jo em pregunto com vostè... “I si resultés que per a defensar la pau, es necessita un pensament més complex? I si els enemics de la pau, estiguessin en les files que defensen? I si alguns palestins ho tinguessin més clar que els “papistes” europeus que diuen defensar-los? I si Israel fos l'única alternativa real que li queda al poble palestí, quan s'alliberi de les ideologies que els oprimeixen?. Aquestes persones Ni contemplen la possibilitat de pensar-ho, (això seria prendre lliçons d’història antiga, - i no tan antiga!! -, i l’historia antiga es feixuga i molesta, perquè a molts dels que encapçalaven la manifestació... molt probable tindrien un suspens en historia i arrel democràtica... ja que aquestes persones “imbuïdes d'una pretesa superioritat ètica que els permet negar tota opció que no sigui la de la seva veritat bíblica. La superioritat ètica de la intolerància.” Aquesta es la seva lluita del “no a la guerra”.

    Si senyora Rahola, vostè te tota la raó cuan diu que... “Aquests mateixos que es manifesten de forma cridanera en els carrers, aixecant bondadoses banderes de solidaritat, són els mateixos que ens atien amb aquestes banderes, en un intent barroer de fer-nos callar perquè pensem distint. La seva intolerància arriba fins al punt d'intentar monopolitzar, no solament la veritat del conflicte, sinó també la defensa de la pau. És a dir, no només neguen el debat. També es creuen amb el dret a considerar-se "els bons" de la tragèdia que es viu en Terra Santa, en un exercici pueril de maniqueisme. Bons palestins i dolents israelians i resum en blanc i negre d’un conflicte que fa 60 anys que dura.”

    Senyora Rahola, això no deuria representar cap novetat per vostè (nosaltres), si no sigues per el seu silenci còmplice, (el d’aquestos pacifistes de cap de setmana), en altres esdeveniments tràgics d’arreu del mont (, Iraq, Afganistan, Líban, Somàlia, Chiapas, Ossètia, etc.), en el que aquestos mateixos “defensors de la pau”, s’amaguen tan com poden amb un silenci còmplice.... Es clar aquesta complicitat es compren, Gasa, Hamàs, Hesbol·la i altres grups radicals que no volen la pau (pau d’Oslo 1993), no son l’antiga Iugoslàvia i l’independecia de Kosovo, Irlanda, ho, mes pròxima, la lluita política per l’independecia de Catalunya... aquestes no son reivindicacions per a consellers i pacifistes “cultes”, això, les reivindicacions del nostre poble son “encarnissements” i falta de cultura política, per part nostra amb els “nostres” polítics.

    Si senyora Rahoa, aquestos mateixos “defensor de la pau” s’obliden de la intransigència de Gammal Adel-Nesser cuan el maig del 1967 va expulsar les tropes de l’ONU, els discursos incendiaris, dies avanç del 7 de juny del 67, demanant “de tirar el jeus al mar”; de l’expulsió dels palestins d’arreu dels països àrabs, (fonamentalment: Egipte, Síria, Líban, Jordània etc.); de la no acceptació d’una pau duradora entre el dos pobles (Palestina i Israel) per part de les organitzacions palestines i els seus dirigents de torn, etc. Hem de ser conscients que l'exclusió i la intolerància contra el poble jeu es universal i secular, malgrat ells, i sobre tot per par dels pobles Ibèrics i Europeus, això esta prou manifestat i esta demostrat al curs de l’historia. Vegem alguns episodis propers: En l'III concili de Toledo (8 de Maig de 589), quan Recaredo I (586 - 601) es converteix al catolicisme i l’imposa com religió oficial del poble Godo... promulga: “queda prohibit el matrimoni de cristians amb jueus i que aquests ocupin càrrecs públics...”. Un altre: Sisebuto ( ? - 621), promulga “el baptisme obligatori dels jueus, sota pena d'expulsió”. Mes: Que a l'edat mitjana, els tres principals grups socials marginats a Catalunya van ser el dels esclaus, el dels mudèjars i el dels jueus.

    També cal dir que a finals de segle XIV, la majoria dels calls de Catalunya van ser destruïts i els jueus van ser obligats a batejar-se. Va ser aleshores quan va aparèixer el fenomen del convers. A començaments del segle XV, a Catalunya només quedava una quarta part dels jueus que hi havia abans de les pesta. Molts havien emigrat. A finals de segle, la implantació de la Inquisició va provocar la fugida de molts conversos i d'altres van ser eliminats. Pocs anys més tard, el decret d'expulsió de Ferran “el Catòlic” va significar la desaparició definitiva dels jueus, també del territori català. Durant el franquisme, sense anar mes lluny..., totes les reivindicacions de justícia, llibertats ciutadanes, drets nacionals, etc., eren considerats “contubernios judéo-masónicos”.

    Si senyora Rahola, jo em solidaritzo amb vostè i els altres companys assenyalats en la manifestació passada, encara que ara pot ser que ja siguem mes les persones que, segons el Senyor Homs, estem en plantilla del Mossat, (“cara a cara” del Matins de TV3 el dia 18/01/08), però jo preguntaria al senyor Homs... d’on han sortit els dines per la redacció, impressió i distribució de la revista tan generosament difosa?. Jo també podria preguntar-me (atiant sospites ...), aquestos fons han sortit del “fons de rèptils” d’alguna partida dels “fons reservats” dels pressupostos del Govern Iranià? No, no ho afirmo ni ho crec, perquè la meva dignitat com a demòcrata, tolerant i lluitador per la llibertat d’expressió no me ho permet.

    Senyora Rahola, nosaltres, vostè i jo, així com amb els companys Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Lluís Bassat, Miquel Sellarès i Jaume Renyer, junt han mols milions de persones, desitgem la pau per Palestina i Israel, una pau duradora, una pau en que el dos pobles visquin en harmonia i concòrdia com abans dels conflictes, una pau en que ambdós pobles gaudeixin de la llibertat i la democràcia plena, una pau en que el civils no paguin el “plats trencats” del odi etern dels seus majors, una pau en que el atacs i les represàlies i “la llei del talió” siguin un record (dolorós per ambdós bàndols, però un record), una pau en que l’entesa sigui per sempre mes.

    Vostè i jo, així com amb els companys Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Lluís Bassat, Miquel Sellarès i Jaume Renyer, junt amb milions de persones, volem el fi d’interessos inconfessables de potencies estrangeres a la zona. Vostè i jo, així com amb els companys Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Lluís Bassat, Miquel Sellarès i Jaume Renyer, junt amb mols milions de persones, volem la convivència dels dos pobles; si, dos pobles, hereus tots dos, d’aquesta Judea (l'antiga Judea que formà part de la província romana de Síria), bressol de civilitzacions i de religions, i que és la Terra Santa dels cristians, la terra bíblica dels jueus, i lloc sagrat per als musulmans. Tots dos pobles actuals: Palestina i Israel, tenen el dret, i el deure, de viure en pau per sempre mes.

    Atentament:

    Màrius Avellaneda i Roca

    Membre de Catalunya Acció
    • 02 Feb 2009, 1:17 pm