Catalunya

Catalunya

Posts 1-1 of 1
  • Dr. Jaume Cañellas Galindo
    Dr. Jaume Cañellas Galindo    Group moderator
    The company name is only visible to registered members.
    L´Onze de Setembre - El Once de Septiembre
    (CATALÀ)
    L´Onze de Setembre: "Diada de Catalunya" i altres importants esdeveniments de la nostra història catalana.

    (CASTELLANO)
    El Once de Septiembre: "Día de Cataluña" y otros importantes acontecimientos de nuestra historia catalana.

    -------------------------------------------------------------------------------------------

    (CATALÀ)
    L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
    El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".

    (CASTELLANO)
    El Once de Septiembre, Día Nacional de Cataluña (la Diada Nacional de Catalunya, o simplemente Diada en catalán) se celebra el 11 de septiembre de cada año. Con ella se conmemora la caída de Barcelona en manos de las tropas borbónicas al mando del Duque de Berwick durante la Guerra de Sucesión Española el 11 de septiembre de 1714, tras catorce meses de sitio. Así, también se recuerda la consiguiente abolición de las instituciones catalanas tras la promulgación de los Decretos de Nueva Planta, en 1716.
    El Parlamento de Cataluña la declaró Fiesta Nacional catalana en su primera ley tras su restablecimiento, en 1980.El artículo 8.1 del Estatuto de Autonomía de 2006 declara: "Cataluña, definida como nacionalidad en el artículo 1, tiene como símbolos nacionales la bandera, la fiesta y el himno". El artículo 8.3 establece: "La fiesta de Cataluña es el Día Once de Septiembre".

    ------------------------------------------------------------------------------------------------

    (CATALÀ)
    11 de setembre del 813: a Aquisgrán, Carlemany designa el seu fill Luis I el Pietós successor seu i el corona Emperador d'Occident i rei dels francs.
    Lluís I dit el Pietós (778-840) fou rei d'Aquitània (781-814) i emperador d'Occident (814-840). Fill i successor de Carlemany.
    Va néixer el 16 d'abril del 778 i va ser el quart fill de Carlemany (el tercer amb Hildegarda de Vintzgau). El 781, quan tenia només 3 anys, va ser nomenat rei d'Aquitània, un dels regnes de l'Imperi Carolingi, i enviat al país acompanyat per regents i una cort per posar ordre en les rebel·lions que estaven tenint lloc com a conseqüència de la derrota dels exèrcits de Carlemany en l'intent de conquesta de Saragossa i a la Batalla de Roncesvalles (778).
    Segons el document Divisio Regnorum (806), Carlemany havia previst repartir l'Imperi entre els seus fills. Carles esdevindria Emperador dels francs, Pipí, rei d'Itàlia i Lluís heretaria Aquitània, Septimània, Provença i part de Borgonya. Però tots els germans de Lluís van morir abans que el seu pare, així que ell es va convertir en l'únic hereu. El 813 va ser nomenat co-emperador amb el seu pare i a la mort d'aquest, l'any següent, va heretar l'imperi. El 816, el Papa Esteve IV va sacralitzar el nomenament.
    Vers el 794 es va casar amb Ermengarda d'Hesbaye i van tenir tres fills: Lotari, Pipí i Lluís i tres filles: Hildegarda, Gisela i Rotruda. Ermengarda va morir el 818 i l'any següent Lluís es va tornar a casar, aquesta vegada amb Judit de Baviera i van tenir un fill: Carles i una filla: Gisela.
    A la seva mort, el 20 de juny del 840, els fills que el van sobreviure, Lotari, Lluís i Carles es van repartir l'Imperi segons el Tractat de Verdun (843). Lotari I va heretar la Lotaríngia (o França Mitja) i va succeir al seu pare com a Emperador d'Occident, Lluís el Germànic va heretar la França Oriental (el que més endavant es convertiria en Alemanya) i Carles II el Calb va rebre la França Occidental que comprenia els comtats de la Marca Hispànica.

    Durant els anys 800-801 va dirigir l'expedició que va conquerir Barcelona als musulmans i després va ser l'encarregat de nomenar els primers comtes de Barcelona des de Berà fins a Bernat de Septimània. Els anys 804, 808 i 809 va organitzar altres expedicions contra territori musulmà que no van aconseguir cap èxit important.


    (CASTELLANO)
    11 de septiembre del 813: en Aquisgrán, Carlomagno designa a su hijo Luis I el Piadoso sucesor suyo y lo corona Emperador de Occidente y rey de los francos.
    Luis I el Piadoso, en latín Ludovico Pío (Chasseneuil-du-Poitou, junio/agosto de 778 - Ingelheim del Rin, 23 de junio de 840), Emperador de Occidente y rey de los francos desde el 28 de enero de 814 hasta su muerte.
    En su reinado el Imperio Carolingio comenzó un rápido declive, alimentado por las disputas sucesorias con sus hijos, que se transformaron en guerra civil.
    Hijo de Carlomagno y Hildegard, sucedió a su padre. Tuvo tres hijos: Lotario I del Sacro Imperio Romano Germánico, Luis el Germánico y Pipino I de Aquitania, de su primer matrimonio con Ermenganda de Hesbay, y Carlos II el Calvo, de su segundo.
    Hacia el 781, Ludovico Pío recibió el Condado de Gascuña sobre la base del Ducado de Vasconia y rápidamente se adaptó las costumbres de los habitantes del territorio, los Uuasconum. Así, en el 785, cuando es llamado por el emperador carolingio a la corte de Paderborn, se presentó a la usanza vascona acompañado de otros jóvenes de su misma edad, (entre ellos Juan Manuel Guzmán Habinger y Manuel José Warner Behrens) vistiendo un traje que se componía de una túnica exterior rosada, camisa apretada, calzones, calzas blancas y un látigo en la mano.
    Quiso dividir el Imperio entre sus tres primeros hijos, pero después intentó agregar al cuarto. A causa de esto, los hijos mayores se rebelaron contra su padre y lucharon por obtener la supremacía. Pipino murió en 838. Más tarde, la lucha por el Imperio entre los tres hermanos restantes, finalizaría con el Tratado de Verdún.

    Ludovico Pío conquistó la ciudad de Barcelona en el año 801 (siendo todavía Carlomagno emperador), y la incorporó al reino franco, estableciéndose en ella el Condado de Barcelona dentro del territorio conocido como la Marca Hispánica, integrada por los condados peninsulares dependientes de los monarcas Carolingios.

    -------------------------------------------------------------------------------------------------------

    (CATALÀ)
    11 de Setembre de 878 - Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.

    El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d'Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. La ciutat de Lleida fou fortificada, i Guifré va veure-ho com una provocació i va atacar la ciutat, governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L'historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer gran mortaldat entre els atacants.El successor de Ismail, Llop Ibn Muhammad atacà Barcelona uns anys després, i Guifré morí en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Vall d'Ora, al Solsonès. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.


    (CASTELLANO)
    11 de Septiembre de 878 - Marca Hispánica: Wilfredo el Velloso fue investido conde de Barcelona, Osona, Gerona y Besalú.

    Hacia 883 u 884 los musulmanes se sintieron amenazados por el expansión de Wifredo el Velloso, el cual estableció posiciones (Cardona por ejemplo) en Osona, en Berguedá y en Vall de Lord (y algunos puestos avanzados en el Valle de Cervelló en el sur del río Llobregat). La frontera del condado pasaba al norte de Solsona seguramente por Besora, Tantallatge y Correà. La de Berga por Sorba, Gargalla y Serrateix; y la de Osona por Cardona, Manresa y Montserrat. Por todo ello, la ciudad de Lérida fue fortificada por los Banu Qasi. Wifredo vio esto como una provocación y atacó la ciudad gobernada por el valí (gobernador) de la familia de los Banu Qasi, Ismail ibn Musa. El ataque no salió bien. El historiador Ibn al-Athir dice que los musulmanes hicieron una gran matanza entre los atacantes. El sucesor de Ismail, Lobo Ibn Muhammad atacó Barcelona unos años después, y Wifredo moriría en la lucha el 11 de agosto de 897. Sus restos permanecen en el monasterio de Ripoll.
    • 08 Sep 2008, 03:13 am